3 de març de 2024

El Camí del Grau

Ara és l’«Avinguda del Port». Quan jo era menut es deia «Avenida del Doncel Luis Felipe García Sanchiz», perquè al règim franquista li vingué de gust batejar-la amb el nom d’un feixista que morí a la guerra, al creuer Baleares, un vaixell de guerra del bàndol franquista que fou enfonsat per l’Armada Espanyola (la legal, la de la República). El tal doncel era fill de Federico García Sanchiz, famós xarraire valencià.
Vicent Andrés Estellés se’n riu del ridícul nom de l’avinguda al vers final del seu poema Cos mortal:

Alfred Guesdon. València al 1853
La fletxa mostra el camí del Grau, amb la mar al fons
Feu clic sobre la imatge per veure el gravat

Sí com aquell que és jutjat a mort
Ausiàs March

TRINQUET dels Cavallers, La Nau, Bailén, Comèdies,
Barques, Transits, En Llop, Mar, Pasqual i Genís,
Sant Vicent, Quart de fora, Moro Zeit, el Mercat,
Mercé, Lope de Vega, Colom, Hernan Cortés,
Trenc, Ciril Amorós, Pelayo, Campaners,
Palau, Almirall, Xàtiva, Cabillers, Avellanes,
Pouet de Sant Vicent, Cavallers, Sant Miquel,
Roters, Sant Nicolau, Samaniego, Serrans,
Rellotge Vell, Sant Jaume, Juristes, Llibertat,
Soledat, Ballesters, Bonaire, Quart de dins,
Blanqueries, Llanterna, l’Albereda, Correus,
Nules, Montolivet, Gil i Morte, Espartero,
Miracle, Cordellats, Misser Mascó, Minyana,
el Portal de Valldigna, Porxets, Soguers, Navellos,
Querol, Reina Cristina, Mayans i Ciscar, Temple,
Ponts de la Trinitat, del Real, de la Mar,
d’Aragó, dels Serrans, de Sant Josep, de l’Àngel.

I l’Avenida del Doncel Luis Felipe Garcia Sanchiz.

Però per a nosaltres sempre ha sigut el Camí del Grau. Com el Camí del Cabanyal és el Camí del Cementeri. Potser perquè als poblats marítims (que fa poc més de cent vint anys que som part de la ciutat de València i encara diem que anem a València quan creuem el riu) hi ha (hi havia) diversos camins cap a València: el Camí del Grau, el Camí Fondo, el Camí «Giròs» (Algirós).

De fet, l’Ajuntament anomena Camins al Grau i Algirós els barris que han substituït l’horta que abans ens separava de la capital.

El Camí del Grau ens duia a València. Hi passaven quatre línies del tramvia de la saltuv. Precisament les línies 1, 2, 3 i 4. Venint del centre, recorrien el camí des d’on havia estat l’estació xurra fins el port i, en arribar-hi, la 1 i la 2 feien cap al Cabanyal i acabaven a la Malva-rosa (però a l’estiu n’hi havia algun que feia cap a la platja de Llevant) i la 3 i la 4 cap a Natzaret. Després arribà el sogea, la línia 19, un autobús que també anava cap al Cabanyal, però no passava de la Séquia d’en Gasch.

Línia 2 al pas a nivell (cruïlla del Camí del Grau amb el carrer de l’Asserradora), 1970 Fotografia: José A. Tartajo

Final de les línies 1 i 2 a l’estiu en un gran revolt al carrer d’Eugènia Viñes, davant dels jardinets (més o menys on ara hi ha l’entrada a l’aparcament subterrani) Fotografia:  Trevor Rowe

Encara avui, aquestes cinc línies de l’EMT fan un trajecte semblant. Fins no fa massa anys, el camí era com a la meua infantesa: un parell de carrils en cada direcció separats per una mitjana ajardinada. Exactament fins el 2005 quan, amb motiu de la celebració de la regata America’s Cup es va transformar en una via de cinc carrils, sense els arbres centrals i de sentit únic cap al Grau. Afortunadament, l’Ajuntament actual projecta una nova remodelació, amb menys carrils i més arbres i espai per als vianants.

I, de pas, potser algú podria promoure la restitució del seu nom tradicional i popular. Bé, com que els Ajuntaments tenen fòbia a canviar els noms dels carrers, pel rebuig que solen mostrar els veïns, suggerisc una alternativa: Què us sembla «Avinguda del Port (Camí del Grau)»? Seria una opció extrapolable, per exemple, al «Carrer del Mediterrani (Séquia d’en Gasch)» o al «Carrer de Josep Benlliure (Carrer Major)» o al «Carrer de Francesc Cubells (Passeig Colom)» o…

L’Eliana, 31 de gener de 2023

2 respostes a “El Camí del Grau

  1. Després de publicar l’entrada m’assabente, per algunes piulades al Twitter, que a alguns barris de Barcelona i de Palma també diuen que «van a Barcelona» (o «a Palma»)

  2. M’ha encantat!!! M’ha fet recordar la primera vegada que vaig anar a la nit de Sant Joan, primer any a València d’estudiant, tornant a peu a casa de matinada i una avinguda interminable i que a cada cantó llegíem eixe llarguíssim nom, Avenida del Doncel Luís Felipe García Sanchis.
    Gràcies

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *