Ningú no ha versionat els francesos com ell, especialment el Jacques Brel (sí, ja sé que el Brel no és francès). El Brel més sorneguer i el més poètic.
Jo li he comprat uns quants bunyols,
perquè les flors no duren massa.
I és que els bunyols estan tan bons,
són valencians de pura raça
Au, Pep, anem…
Anem, em queda el guitarrot
i si no et plau cantar podem botar-li foc, Pep!
De vegades de nit, quan el mar està quiet
sentim com un alè… potser és la Fanette
Ai Marieke, Marieke, he estimat tant el teu cos nu a Altea i Calp.
Ai Marieke, Marieke, aquell cel clar s’ha tornat gris a Altea i Calp
En el port d’Amsterdam hi ha mariners que beuen
i beuen i beuen i tornen a beure.
I beuen a la salut de les putes d’Amsterdam
El Brel… i els altres. Com ara, Gilbert Bécaud…
Jo treballe a la biblioteca.
Procure passar el temps,
tinc per amics els homs de lletres
Ausiàs March i Joan Fuster.
Marie, Marie, escriu-me més sovint,
al catorze mil dos-cents
Adéu, Lluís Miquel. No ens coneixíem,
però érem amics, ja ho saps.
Malgrat tot, ja no haurem d’ajupir-nos ni a déus ni a reis.
L’Eliana, 25 de maig de 2023
L’arbre
Viuríem tots els qui estime, junts
tu i jo, el pare amics i germans.
Només vull mil homes que m’ajuden,
només mil, mare,
no puc jo sol, mare crida els meus germans…
Autor(es): Lluís Miquel, Alfred Llabrés
Adeu amic, adeu!!!
Està ací, plantat. I no, no ens deixa avançar.