3 de març de 2024

Un adéu

Ningú no ha versionat els francesos com ell, especialment el Jacques Brel (sí, ja sé que el Brel no és francès). El Brel més sorneguer i el més poètic.

Jo li he comprat uns quants bunyols,
perquè les flors no duren massa.
I és que els bunyols estan tan bons,
són valencians de pura raça

Au, Pep, anem…
Anem, em queda el guitarrot
i si no et plau cantar podem botar-li foc, Pep
!

De vegades de nit, quan el mar està quiet
sentim com un alè… potser és la Fanette

Ai Marieke, Marieke, he estimat tant el teu cos nu a Altea i Calp.
Ai Marieke, Marieke, aquell cel clar s’ha tornat gris a Altea i Calp

En el port d’Amsterdam hi ha mariners que beuen
i beuen i beuen i tornen a beure.
I beuen a la salut de les putes d’Amsterdam

El Brel… i els altres. Com ara, Gilbert Bécaud…

Jo treballe a la biblioteca.
Procure passar el temps,
tinc per amics els homs de lletres
Ausiàs March i Joan Fuster.

Marie, Marie, escriu-me més sovint,
al catorze mil dos-cents

Adéu, Lluís Miquel. No ens coneixíem,
però érem amics, ja ho saps.
Malgrat tot, ja no haurem d’ajupir-nos ni a déus ni a reis.

L’Eliana, 25 de maig de 2023

2 respostes a “Un adéu

  1. L’arbre
    Viuríem tots els qui estime, junts
    tu i jo, el pare amics i germans.
    Només vull mil homes que m’ajuden,
    només mil, mare,
    no puc jo sol, mare crida els meus germans…
    Autor(es): Lluís Miquel, Alfred Llabrés
    Adeu amic, adeu!!!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *