12 de juny de 2024

Bon dia tot el dia

Bon dia tot el dia

(Publicat al CEL Obert de l’Estiu de 2014)

Als valencians que tenim més de 40 o 50 anys, segurament, els nostres pares, quan ens van ensenyar a parlar, mai no ens van dir «bona vesprada» (ni «bona vesprà» o «bonasprà»). Probablement, això no ho recordem i creiem que la nostra mare ens deia, «bon dia», «bona vesprada», «bona nit». Més encara, la vostra mare si li ho preguntàveu, és possible que us diguera alguna cosa com «tota la vida s’ha dit bon dia, de matí, bona vesprà, per la vesprà, i bona nit, per la nit».

Però no és cert. El que passa és que la memòria ens juga males passades i de vegades canviem els nostres costums (entre els quals, la forma de parlar), sense adonar-nos-en, i oblidem que no sempre
hem fet el que fem ara (o que no sempre hem parlat com parlem ara). La forma tradicional, genuïna, en la nostra llengua, de desitjar amablement a la gent que ens trobem que li vaja bé és «bon dia», des que ix el sol fins que es pon, i «bona nit», quan el sol ja s’ha post. Perquè el «dia» s’oposa a la «nit»: o és de dia o és de nit. «Vesprada» és el període del dia que segueix al «matí»; així que, si no diem «bon matí», no hi ha cap motiu per dir «bona vesprada» (en anglès fan això, oposen «good morning» a «good afternoon»: «bon matí/bona vesprada»).

Si, des de fa uns anys, s’ha generalitzat això de «bona vesprada» (o «bona tarde/bona tarda», al nord del nostre País i a Catalunya) és per influència del castellà: conscientment o inconscientment, sentim la necessitat d’adaptar al valencià el triplet «buenos días/buenas tardes/buenas noches» (sembla que a Mallorca diuen «bones tardes»!). Les llengües no són impermeables, així que quan estan en contacte, s’influeixen mútuament, la qual cosa és bona unes vegades, i dolenta unes altres. Però quan una llengua es troba en situació d’inferioritat respecte a l’altra, quasi totes les influències són dolentes.

Així que ja ho sabeu, com que els valencians som gent ben educada, quan ens trobem algú pel carrer, si no és de nit, el saludem amb un sonor «bon dia!».

Robert Fuster

Hi ha un parell d’articles a la xarxa que expliquen tot açò molt millor que no jo: un del Gabriel Bibiloni (http://bibiloni.cat/ambbonesparaules/bondia.html) i l’altre de n’Eugeni S. Reig (https://www.nuvol.com/noticies/bon-dia-i-bona-nit-pero-mai-bona-vesprada/).

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *