El Puyal diu orsai, per referir-se al fora de joc, en futbol. I he quedat ben sorprés en veure que el DIEC li dona la raó (recull el mot orsai, amb aquest significat) mentre que el DNV no ho fa. M’ha sorprés per dos motius: un, perquè em fa l’efecte que l’AVL és més liberal que no l’IEC, a l’hora d’admetre paraules; l’altre, perquè em sembla un mot perfectament innecessari.
Fent una mica de recerca gugueliana he trobat aquesta entrada de RAC1, on es defensa que orsai ens ha arribat directament de l’anglès; però no acabe de creure-m’ho, perquè també en castellà existeix l’órsay.
No sé si, entre els futbolers principatins és molt popular, això de l’orsai, però el cas és que el meu oncle, el tio Miguelo, gran aficionat al futbol, deia órsai, amb una o tònica i tancada, cosa que em sembla molt més natural com a pronúncia popular d’offside. I m’atrevisc a formular una hipòtesi: el fet que en lunfardo (el parlar de Riu de Plata, ço és el que parlen o parlaven Di Stefano, Maradona o Kempes), no és órsay (com en castellà, segons la RAE) sinó orsái suggereig que el mot orsai ha arribat a travès dels jugadors argentins i no directament de l’anglès, com si que ho ha fet órsai.
L’Eliana, 24 de gener de 2023
